Brigadistes refugiats als Estats Units d'Amèrica després de la Guerra Civil
El retorn i l'asil dels brigadistes internacionals als Estats Units va estar marcat per una dura persecució política i institucional que va durar dècades. Prop de 2.800 voluntaris nord-americans havien combatut a Espanya integrats en el famós Batalló Abraham Lincoln. En acabar la guerra el 1939, el govern de Franklin D. Roosevelt els va rebre amb una profunda hostilitat, ja que viatjar a Espanya violava les Lleis de Neutralitat del país; l'FBI de J. Edgar Hoover els va classificar immediatament com a elements subversius i "antifeixistes prematurs". Quan els EUA van entrar a la Segona Guerra Mundial, a molts d'aquests veterans se'ls va impedir combatre a primera línia o se'ls va confinar a tasques secundàries per por a la seva ideologia d'esquerres. La situació es va agreujar dràsticament durant la postguerra mundial amb la cacera de bruixes del Macarthisme als anys 50, quan la Veterans of the Abraham Lincoln Brigade (VALB) va ser inclosa a la llista d'organitzacions subversives, provocant que molts brigadistes perdessin la feina, fossin empresonats o haguessin d'exiliar-se. Paral·lelament, a causa d'aquest clima de tancament i de la posterior Llei d'Immigració McCarran-Walter, els EUA van tancar pràcticament les portes a l'asil de brigadistes i refugiats polítics d'altres nacionalitats, considerant-los perillosos per a la seguretat nacional. No va ser fins a finals del segle XX que la societat nord-americana va començar a rehabilitar públicament la memòria d'aquells que havien estat els primers a agafar les armes contra el feixisme.
