Brigadistes refugiats a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil

El destí dels brigadistes internacionals i refugiats a la Unió Soviètica (URSS) va ser un dels més complexos i ideològicament marcats de tota la postguerra. Després de la desfeta republicana, uns milers de comunistes espanyols i combatents de les Brigades Internacionals de diverses nacionalitats van ser evacuats o van aconseguir arribar a territori soviètic, on van rebre una benvinguda oficial de caràcter heroic.

Inicialment, l'Estat soviètic els va oferir feina, habitatge i formació; molts joves van ser enviats a acadèmies militars o a treballar en la indústria pesant. No obstant això, la situació va canviar radicalment amb la invasió alemanya de l'URSS el 1941. Els brigadistes es van integrar immediatament a l'Esforç de Guerra soviètic: molts van lluitar a l'Exèrcit Roig, van formar part d'unitats guerrilleres de partisans a la rereguarda nazi o van treballar en la defensa civil. En acabar la Segona Guerra Mundial, la realitat per a molts d'ells es va tornar amarga: sota el règim de Stalin, el clima de paranoia política i les purgues van fer que alguns brigadistes caiguessin en desgràcia, fossin vigilats o, en els casos de dissidència, acabessin enviats als camps de treball del Gulag. Per a la majoria, l'URSS va ser la seva llar definitiva on van viure completament integrats, mentre que d'altres van haver d'esperar a la desestalinització o al final de la dictadura de Franco per poder sortir del país.