Brigadistes refugiats a Palestina | Israel després de la Guerra Civil

La trajectòria dels brigadistes internacionals vinculats a Palestina i Israel és un dels capítols més singulars de la postguerra, marcat pel fet que l'any 1939 l'Estat d'Israel encara no existia i la regió es trobava sota el Mandat Britànic de Palestina. Un contingent d'uns 300 voluntaris jueus d'aquesta regió (majoritàriament comunistes o d'esquerres) havia viatjat clandestinament a Espanya per lluitar contra el feixisme. En acabar la Guerra Civil, el seu retorn va ser extremadament complex: les autoritats colonials britàniques els consideraven elements subversius i perillosos, motiu pel qual molts van haver de passar primer per camps de concentració a França o viure en la clandestinitat abans de poder reingressar al territori. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la gran majoria d'aquests veterans es van allistar a l'Exèrcit Britànic —especialment a la Brigada Jueva— per continuar combatent el nazisme. Posteriorment, el 1948, amb la creació de l'Estat d'Israel i l'inici de la guerra àrab-israeliana, la seva experiència militar a les trinxeres espanyoles va ser crucial per a l'organització de les Forces de Defensa d'Israel, on veterans com Shimon Avidan van ocupar alts comandaments, tot i que durant anys el relat oficial de la Guerra Freda els va marginar pel seu passat comunista. D'altra banda, la investigació històrica també ha rescatat la memòria d'uns pocs àrabs palestins que van lluitar a les Brigades Internacionals, com el militant comunista Ali Abdel Khaleq (mort al front de Madrid); per als supervivents d'aquest grup, el retorn a la regió va significar viure sota la persecució britànica i, més tard, patir els desplaçaments i la inestabilitat política derivats del conflicte a l'Orient Mitjà.