Anglesos

Durant la Guerra Civil Espanyola, davant la passivitat i la política de «no-intervenció» dels governs democràtics occidentals com el de Londres, la resposta de la ciutadania progressista britànica no es va fer esperar. Prop de 2.400 voluntaris procedents de Gran Bretanya, Irlanda i la Commonwealth van viatjar de manera clandestina a Espanya per defensar la Segona República i frenar l'avenç del feixisme, de les quals vora 500 van perdre la vida en els camps de batalla. Tot i que el mite romàntic sovint dibuixava les brigades com un club exclusiu de joves poetes i acadèmics d'Oxford o Cambridge —com el cèlebre John Cornford—, la realitat estadística demostra que vora el 80% dels voluntaris eren de classe obrera. Eren miners, estibadors, obrers de la construcció i de la metal·lúrgia provinents de grans nuclis industrials com Londres, Manchester, Liverpool o Gal·les, molts dels quals ja havien combatut activament la British Union of Fascists d'Oswald Mosley als carrers del seu país. Amb una edat mitjana de 29 anys, la gran majoria formava part del Partit Comunista o de les Joventuts Comunistes, tot i que també s'hi van sumar laboristes, sindicalistes independents i anarquistes.

A nivell militar, mentre que alguns escriptors i idealistes com George Orwell van lluitar de forma independent en milícies com la del POUM, la majoria dels voluntaris es van estructurar a principis de 1937 en el Batalló Britànic (el Saklatvala Battalion), integrat com el 16è batalló de la mítica XV Brigada Internacional. Aquesta unitat va ser utilitzada com a autèntica força de xoc en els fronts més sagnants i durs de la guerra. El seu bateig de foc va tenir lloc a la batalla del Jarama en febrer de 1937, on van patir baixes massives intentant bloquejar heroicament el pas de les tropes franquistes cap a Madrid, i posteriorment van demostrar una gran tenacitat en les ofensives de Brunete, Terol, el front d'Aragó i la batalla de l'Ebre. Finalment, el setembre de 1938, la República va ordenar la retirada de tots els combatents estrangers en un intent de forçar la sortida de les tropes regulars alemanyes i italianes del bàndol feixista. Els brigadistes britànics supervivents van ser acomiadats emotivament pels carrers de Barcelona l'octubre de 1938 i, en tornar al Regne Unit, van ser rebuts com a herois per les classes populars, malgrat que el govern britànic els va mantenir sota una estricta vigilància policial de l'MI5. Avui dia, la història dels anglesos a les Brigades Internacionals roman com un dels exemples més purs d'internacionalisme i sacrifici personal en la lluita contra el totalitarisme del segle XX.