Neerlandesos | Holandesos

La participació de voluntaris neerlandesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va constituir un contingent nombrós d'uns 700 a 800 combatents. Moguts majoritàriament per un profund sentiment antifeixista i d'esquerres, molts d'ells van haver de creuar Europa clandestinament per arribar a Espanya, sovint fent llargs trajectes amb mitjans precaris com la bicicleta per evitar els controls fronterers.

Durant la primera etapa de la guerra, el personal dels Països Baixos es va integrar principalment a la XI Brigada Internacional (coneguda com a Brigada Thälmann), especialment dins del Batalló Edgar André. A causa de les dificultats d'adaptació inicials i amb l'objectiu de millorar la seva moral i coordinació al front, l'estiu de 1937 es va crear una unitat pròpia sota el nom de Companyia De Zeven Provinciën («Les Set Províncies»), d'hegemonia neerlandesa. Les tropes neerlandeses van patir fortes baixes en combats crucials de la guerra, com la sagnant batalla de l'Ebre.

El retorn a casa va ser especialment amarg per als supervivents. El govern dels Països Baixos va aplicar estrictament la llei i va retirar la nacionalitat neerlandesa a tots els ciutadans que havien lluitat en un exèrcit estranger, convertint-los formalment en apàtrides. Tot i aquest càstig legal, quan el Tercer Reich va envair el seu país natal durant la Segona Guerra Mundial, la gran majoria dels antics brigadistes van tornar a agafar les armes per esdevenir figures clau i molt actives dins de la Resistència neerlandesa contra l'ocupació nazi.