Costa Rica

La presència de ciutadans costa-riquenys a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser un fenomen de caràcter estrictament residual i minoritari, especialment si es compara amb els contingents enviats per altres nacions d'Amèrica Llatina com Cuba o l'Argentina. Tot i que la societat de Costa Rica va viure el conflicte espanyol amb una profunda divisió i polarització ideològica entre els sectors liberals i d'esquerra —favorables a la Segona República— i els sectors conservadors —partidaris del bàndol franquista—, la distància geogràfica i les limitacions logístiques van fer que el flux de combatents voluntaris fos pràcticament testimonial.

En l'àmbit dels combatents a la línia de foc, un dels pocs noms confirmats que es va integrar formalment a les files de les Brigades Internacionals va ser el de Rafael Ángel Llubere, qui va decidir traslladar-se a Europa per participar de manera activa en la defensa republicana. Paral·lelament, diversos dirigents polítics i intel·lectuals d'esquerra del país, com el líder comunista Manuel Mora Valverde o l'escriptor Arturo Echeverría Loría, van manifestar un desig sincer d'allistar-se i viatjar a Espanya, tot i que per diferents raons organitzatives les seves sol·licituds van ser finalment rebutjades. 

Més enllà de la lluita armada en les trinxeres, la vertadera aportació de Costa Rica a la causa republicana es va articular a través d'una intensa xarxa de solidaritat intel·lectual i cultural. Destacades figures de la literatura i el pensament costa-riqueny, com Joaquín García Monge, Carmen Lyra, Carlos Luis Sáenz o l’assagista Vicente Sáenz Rojas, van liderar comitès de suport a la República, van publicar nombrosos articles de denúncia contra el feixisme i van organitzar campanyes de recaptació de fons i material mèdic, convertint el país en un focus de resistència cultural de gran importància a la regió del Carib.