Bòsnia i Hercegovina

Els brigadistes bosnians formen part de la història dels aproximadament 1.700 voluntaris de l'antiga Kraljevina Jugoslàvia (el Regne de Iugoslàvia) que van viatjar clandestinament per lluitar en defensa de la Segona República Espanyola. Enquadrats en les conegudes Brigades Internacionals, principalment als batallons Dimitrov i Đuro Đaković i a la CXXIX Brigada Internacional, aquests combatents oferiren una lliçó de convivència i antifeixisme. Malgrat que les tensions ètniques i religioses van acabar fragmentant els Balcans dècades més tard, a la Guerra Civil Espanyola bosnis (musulmans), serbis i croats nascuts a Bòsnia i Hercegovina van lluitar colze a colze en una mateixa trinxera. A la Bòsnia dels anys 30, la identitat iugoslava i l'ideal de justícia social compartit pel clandestí Partit Comunista de Iugoslàvia van actuar com a nexe d'unió. Per a aquells joves —estudiants a Praga o París, miners i obrers emigrats—, la lluita a Espanya no entenia de divisions nacionals, i es reconeixien mútuament com a companys d'armes enfront del feixisme internacional. Molts d'ells van pagar el preu més alt en batalles sagnants com les del Jarama, Brunete o la històrica Batalla de l'Ebre, on prop de la meitat dels voluntaris iugoslaus van perdre la vida.

Entre aquests combatents destaquen figures emblemàtiques de les tres comunitats principals. Per part dels bosnians musulmans, Ahmet Fetahagić, nascut a Zavidovići, estudiava ciències tècniques a Praga quan va decidir unir-se a les brigades el 1937, arribant a ser tinent de la República i sent batejat com a "Čelik" (Acer) pels seus companys a causa de la seva resistència en combat. Un altre cèlebre combatent musulmà va ser Fadil Jahić "Španac", nascut a Bijeljina, que com molts altres va rebre el sobrenom de "Španac" (l'espanyol) com un títol de gran prestigi honorífic al seu retorn. De la comunitat sèrbia de Bòsnia destaca Vlajko Begović, nascut a la regió de Trebinje, qui va tenir un paper organitzatiu clau a Espanya, va sobreviure als camps d'internament francesos i esdevingué posteriorment una figura rellevant en la intel·lectualitat de la Iugoslàvia socialista. Així mateix, nombrosos joves d'origen croat de les zones de Bòsnia central i Hercegovina occidental es van unir a les llistes de reclutament gestionades per la Comintern a París, compartint trinxera i comandament sota líders militars iugoslaus d'alt rang com el croat Vladimir Ćopić.

Quan la República va caure, el calvari d'aquests brigadistes va continuar als durs camps de concentració del sud de França. Tanmateix, l'experiència militar i organitzativa adquirida en terres espanyoles va ser un factor clau poc després, ja que els supervivents que van aconseguir retornar van fundar el nucli de l'exèrcit partisà de Josip Broz Tito durant la Segona Guerra Mundial. Aquests veterans, respectats sota el nom col·lectiu de "Španci", van demostrar durant tota la seva vida que la convivència i la fraternitat entre les diferents ètnies de Bòsnia no només era possible, sinó que es podia segellar amb sang en defensa de la llibertat d'un poble llunyà.