Les unitats mòbils de cirurgia, conegudes amb el nom d'Auto chirs, eren quiròfans instal·lats en diferents vehicles mòbils per utilitzar-los a la primera línia de batalla. Els ferits eren atesos a la línia de combat pel metge del batalló que feia la primera cura. Després, per un equip quirúrgic instal·lat dins un camió on els cirurgians feien les intervencions necessàries. Posteriorment els ferits eren evacuats als hospitals de rereguarda en ambulància o amb tren hospital.  El quiròfan estava instal·lat íntegrament dins del camió, per la qual cosa no calia muntar-lo i desmuntar-lo cada vegada. La seva dotació de personal incloïa un cirurgià amb experiència, un anestesista i altres ajudants sanitaris.
Aquests equips quirúrgics avançats, degudament camuflats, operaven molt a prop de les línies de combat. Tanmateix necessitaven la instal·lació d’un establiment hospitalari fix, on es traslladaven els ferits intervinguts i on aquests romanien fins que estaven mínimament recuperats, per a ésser evacuats cap a hospitals situats a la rereguarda.