A la localitat d’Uclés, a Conca, trobem des del segle XVI, un dels més importants monestirs de l’arquitectura renaixentista i barroca espanyola. Durant la Guerra Civil, fou evacuat i es convertí  en un  hospital de sang, primer de les Brigades Internacionals i més tard del IV Cos de l’Exèrcit Popular de la República. Un cop es va acabar la guerra, fou reconvertit en presó on hi van destinar molts dels processats en l’anomenada Causa General. Unes 5000 persones, la majoria de la zona de Conca, foren empresonades entre 1940 i 1942, i es convertí en un autèntic camp de concentració.

Durant l’etapa que funcionà com a hospital es va condicionar una zona anomenada “La Tahona”, com un improvisat cementiri amb fosses col·lectives d’emergència. 

Hi van anar un nombrós grup d’infermeres britàniques i s’hi van destinar molts diners per comprar equipaments i altre material sanitari. Estava prevista la creació d’un quiròfan i es va millorar el sanejament, que era deplorable.