Hospital de Vic

Vic va acollir, durant aproximadament un any, un hospital militar molt important, no només per les instal·lacions, sinó pel seu personal mèdic. L'Hospital de Vic fou creat l'abril del 1938 per les Brigades Internacionals a l'edifici del convent de la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, a la casa mare anomenada encara ara L'Escorial. Era un hospital de sang, amb malalts militars ferits de guerra, bàsicament estrangers. S'entrava per l'entrada actual i llavors es distribuïen els ferits en les dues plantes que hi havia. Al principi van començar prop de 75 persones i, en els moments de més feina, van arribar a 195, sobretot quan hi va haver la batalla de l'Ebre. L'origen del personal mèdic era sobretot anglosaxó. També hi havia un metge rus i alguns d'americans i francesos. Els ferits que arribaven eren majorotàriament polonesos i txecs. L'hospital no només socorria als ferits de guerra, sinó que també ajudava els civils.
La distribució de les sales era la següent: les sales petites era on hi havia els malalts greus; eren tres, numerades 20, 21 i 22. A les sales grans hi havia la resta de malalts.
L'Hospital va patir tres bombardeigs durant els anys de guerra. El tercer bombardeig fou el dia que acomiadaven els internacionals.
Després que els internacionals se n'anessin, I'Hospital fou regentat per espanyols. Quan les tropes franquistes van entrar a Vic (1 febrer de 1939) encara hi havia dos o tres ferits ingressats.