L'Hospital de Cambrils va funcionar a l'edifici del convent de Sant Josep, de Vinyols i els Arcs, construït el 1925 i situat a peu de la carretera general entre Barcelona i València. Aquesta situació i la modernitat de les seves instal·lacions (dormitoris, cuina i menjadors preparats per acollir un gran nombre d’estadants) van motivar que l’any 1936, en esclatar el conflicte bèl·lic el Comitè Antifeixista de Cambrils hi fundés l’Hospital de Cambrils.
L'Hospital acollia els soldats que arribaven ferits del front i, també, els cambrilencs que necessitaven ser operats. Va tenir una funció destacada dins la xarxa d'hospitals de guerra, sobretot coincidint amb els episodis bèl·lics més importants, com les batalles de Terol i Belchite, la conquesta de Lleida, la caiguda del front d'Aragó i, sobretot, la batalla de l'Ebre. Les seves grans dimensions, les bones condicions de l'edifici i la proximitat del front el van convertir en un dels grans hospitals de la rereguarda. Es va gestionar i administrar des de Reus, tot i que l'Ajuntament de Cambrils va col·laborar econòmicament en la compra d'aliments o de material sanitari. Molts dels que hi van treballar, però, sí que eren de Cambrila (metges, infermeres, cuiners, etc.)
A banda de l'edifici del convent l'hospital comptava amb una sèrie d'edificis i masos propers que s'utillitzaven com a dependències. El Mas de Benet Ferré, per exemple, situat al Raval de Gràcia ,es va fer servir com a vivenda per a famílies de treballadors de l'Hospital i com a menjador.
A l'Hospital hi van morir almenys 315 persones, que van ser enterrades al cementiri de Cambrils.
Després dels tres anys de guerra (al llarg dels quals desenes de metges i infermeres hi van atendre milers de ferits militars i civils), l’edifici va retornar a l’ordre dels germans de la Salle i va recuperar la seva funció original.