Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.:
Batalles | Escenaris bèl·lics:
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons:
Presó de Talavera de la Reina
Presó militar de Salamanca
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats:
Komunisticka Partija Jugoslavije (KPJ) (Partit Comunista de Iugoslàvia)
Professions:
Administratius | Comptables | Banquers | Economistes
Estudiants
Anys/mesos de la seva estada a Espanya:
1936- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1937- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1938- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1939
Més informació:
- Nascut a la Baixa Carniola, va assistir a l'escola primària a Kamnika (Alta Carniola) i després a l'escola secundària a Lujnljana. Va ser allà on va quedar totalment impressionat oer una vaga de treballadors tèxtils i va conèicer el líder dels comunistes locals: Jože Šeško (1908-1942). El qual li va inculcar una nova visió de la societat. Ravter va participar en la creació de la primera organtizació local de la Lliga de la Joventut Comunista de Iugoslàvia (SKOJ).
- Arribà a França el gener del 1937, però al cap de dues setamnes va poder obtenir el permís per embarcar-se en un vol camí a Barcelona. Arribaren a Barcelona l'abril del 37, va passar tres dies a la caserna de Karl Marc i després va ser traslladat Albacete. Després d'un breu periode d'entrenament a Madrigueras, Dušan va ser destinat a la 1a companyia "Matija Gubec" (anomenada així pel líder de l'aixecament camperol croat de 1573) del Batalló Dimitrov de la XV BI. Els caps de la unitat li van oferir el paper secundari administraitu per evitar el front, però ellà va voler anar al front. Va servir al Front de Jarama, que s'havia calmat després dels terriibles enfrontaments dels febrer a l'est de madrid. Des de llavors, la seva tasca va ser missions de reconeixement i manteniment de posicions. El 6 de juliol de 1937, va viure un autèntic bateig de foc a l'ofensiva republicana a Brunete. Va ser captiurat pesl marroquins que lluitaven per Franco, on va ser interrovat per comandat de la unitat enemiga, va ser internat a Talavera de la Reina, a 120 km del sud-oest de Madrid. Després va ser traslladat a la pressó de Salamanca, després a Irun. Finalment, va ser alliberat a principis de 1939 gràcies a la intervenció de l'advocat Zdravko Vigele, aleshores funcionari del Miniesteri d'Afers Exteriors iugoslau a Belgrad.
- Quan va arribar a Paris, va presentar-se a l'ambaizada iugoslava on li van presentar una llista de voluntaris i li van preguntar quins eren vius i quins morts.
- De tornada a Eslovènia, Ravter es va matricular com a auditor extraordinari a la Facultat d'Economia de Ljubljana, mentre treballava a la comissií de planificació de Kamnik. No va unir-se en cap moviment polític fins a la ruptura amb el Caminform el juny de 1948. Després va unir-se a l'Associació de Veternas de Iugoslàvia (SUBNOR), al sindicat i al Front Popular de Iugoslàvia (NF). El 1953, va justificar la seva limitada activitat política per sobrecàrrega de feina com a compatable en una empresa de ceràmica de Kamnik, on hi va viure amb la seva dona Milena i els seus dos fills.