Esquerra
Alias del brigadista: 
El Belga
LANTER, Marcel
LANTÈS, Marcel
La Hiena
País de naixement/procedència: 
França
Data de naixement: 
2/09/1902
Dreta

LANTEZ, Marcel

Home

Pestanyes

Dades del brigadista
Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.: 
Francesos
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals: 
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons: 
Presó de Castelldefels
Presó militar Castell de Montjuïc (Barcelona)
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats: 
Confédération Générale du Travail (CGT) (Confederació General del Treball)
Parti Communiste Français (PCF) (Partit Comunista Francès)
Socorro Rojo Internacional (SRI) (Socors Roig Internacional)
Professions: 
Treballadors de la fusta
Anys/mesos de la seva estada a Espanya: 
    • G
    • F
    • M
    • A
    • M
    • J
    • J
    • A
    • S
    • O
    • N
    • D
  • 1936
    • Juliol
    • Agost
    • Setembre
    • Octubre
    • Novembre
    • Desembre
  • 1937
    • Gener
    • Febrer
    • Març
    • Abril
    • Maig
    • Juny
    • Juliol
    • Agost
    • Setembre
    • Octubre
    • Novembre
    • Desembre
  • 1938
    • Gener
    • Febrer
    • Març
    • Abril
    • Maig
    • Juny
    • Juliol
    • Agost
    • Setembre
    • Octubre
    • Novembre
    • Desembre
  • 1939
    • Gener
    • Febrer
    • Març
Més informació: 
  • Segons Alfonso López a Salud y guerra... va néixer el 7 de setembre, no el 2.
  • L'any 1922 va estar allistat a l'exèrcit francès al 1r Grup d'Obrers d'Aviació, arribant al càrrec de cap de metrallador.
  • El 1929 es va afiliar al Partit Comunista Francès, arribant a ser el responsable d'una cèl·lula a París. Va participar activament en el moviment sindical francès, sent detingut en múltiples ocasions. Sembla que l'any 1935 va ser exclòs del seu partit durant sis mesos, però no es coneixen les raons.
  • D'acord amb el seu malnom, és possible que fos d'origen belga.
  • Sembla que va arribar de manera il·legal l'octubre de 1936 a Espanya.
  • Possiblement, membre del Batalló Lincoln
  • Va tenir la posició d'ajudant (en qualitat de tinent) del comandant del Batalló d'Instrucció n.º 6 i del Batalló "Six Février". Més endavant va passar al Batalló Commune de París de la XIV Brigada, convertint-se en comandant.
  • Va entrar en combat a la Batalla de Brunete el juliol de 1937, possiblement amb el X Batalló de la XIII Brigada. Va ser ferit durant el combat. Segurament es va recuperar de la ferida al hospital de Villanueva de la Jara. En recuperar-se va ser traslladat al front de Terol, on fou novament ferit el desembre de 1937.
  • Sembla que en la seva segona estada l'hospital militar de Villanueva de la Jara va causar problemes. Sent detingut en dues ocasions. Aquest fet el va marcar com una persona de condició violenta. Segons Alfonso López a Salud y guerra..., citant una nota d'un comissari polític de la XV Brigada, era catalogat com una persona violenta, amb incapacitat pel lideratge i brutal. Ara bé, també es deia d'ell que era valent.
  • Aquests fets sobre el seu comportament no van evitar que els responsables de les Brigades Internacionals confiessin en ell i el traslladessin a la presó de Castelldefels perquè la dirigís. Així doncs, el maig de 1938 es va convertir en comandant d'aquest centre. Va seguir al càrrec fins al setembre de 1939, moment en què fou destituït i detingut per Svetislav Djordjević. Això va ser produït per l'acusació sobre ell de tortures, assassinats i mals tractes a la presó durant la seva direcció. Algunes fonts concorden que aquests fets eren deguts a la seva addicció a la beguda, que agreujaven el seu comportament violent. Aquests fets no sembla que fossin motivats per causes polítiques, sinó que utilitzava la força per quedar-se amb els recursos econòmics dels reclusos.
  • Al ser apartat del seu càrrec fou empresonat a la Presó de Montjuïc. Més endavant va ser traslladat a una de les casernes de les Brigades Internacionals a Barcelona coneguda com a "Rectoret". Sembla que va intentar escapar-se sense èxit en alguna ocasió.
  • En alguns dels seus escrits, durant l'època en què estava empresonat i sent interrogat, afirmava que el règim autoritari (violent) que havia establert a la presó de Castelldefels fou producte de les indicacions de Wilhelm Zaisser, Maurice Lampe i Karel Hatc. Segons la seva versió dels fets, la seva missió era la d'acabar amb les evasions i revoltes de la presó de Castelldefels. Empreant, en cas de ser necessari, mètodes violents amb els provocadors, espies i desertors.
  • Va ser jutjat pel Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció de la República entre l'octubre i el desembre de 1938. Se'l va condemnar a mort. Existeixen altres fonts que apunten que el seu càstig va ser molt menor.
  • Escapà o fou alliberat, i travessà la frontera per tornar a França abans del gener de 1939.

 

Fuentes documentales
Fuente documental Tipologia Número de pàgina
SKOUTELSKY, Rémi. L' Espoir guidait leurs pas : les volontaires français dans les Brigades Internationales, 1936-1939. París : Bernard Grasset, 1998. 410 p. Llibre o opuscle 261
Asunto del preventorio de las B.I. en el Castillo de Castelldefels : Marcel Lantez, Paul Dupont, Lucien Courson, Charles Werstappen, Marc Bernardon, Gaston Van, Jean Perroud, Lucien Bassot [transcripción: Manuel González Moreno-Navarro] [S.l. , s.n.] 2012 Llibre o opuscle complet
Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français. Jean Maitron (dir.). París : Éditions Ouvrières, 1964-1977. 44 vols. 4è partie: 1914-1939, de la Première à la Seconde Guerre Mondiale (vol. 16-43) Llibre o opuscle v 33 p 234
LÓPEZ BORGOÑOZ, Alfonso. Las Brigadas Internacionales en Castelldefels. [Vol. I]. Castelldefels : l'autor , 2015. 293 p. Llibre o opuscle 16, 17, 114, 117, 125, 131-133, 146-148, 157-175, 189-196, 203-216, 271, 272
CASTELLS, Andreu. Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España. Esplugues de Llobregat : Ariel, 1974. 685 p. Llibre o opuscle 367, 460
LÓPEZ BORGOÑOZ, Alfonso. Salud y suerte, mañana más : brigadistas internacionales en Castelldefels : marzo 1938-enero 1939. Castelldefels : GREHIC : Ajuntament de Castelldefels, 2018. 3 vols. (341, 340, 375 p.) Llibre o opuscle v 2, p. 191-210
TREMLETT, Giles. Las Brigadas Internacionales : fascismo, libertad y la Guerra Civil española. Barcelona : Debate, 2020. 725 p. Llibre o opuscle 290, 291
CENTRO DOCUMENTAL DE LA MEMORIA HISTÓRICA (Salamanca). Brigadas Internacionales : extranjeros: relación alfabética de extranjeros enrolados en las Brigadas Internacionales.[S.l.] : [s.n.], [1938], 2 vols. (Exemplar microfilmat a CEDOBI) Arxiu i material gràfic 213
GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. Las Brigadas Internacionales : Guerra Civil española 1936- 1939 : su paso por Cataluña. Barcelona : PPU, 2009. 195 p. Llibre o opuscle 32