Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.:
Base i altres aspectes de l’enquadrament militar:
Esdeveniments del segle XX:
Olimpíades de Barcelona (1936)
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
Moviments de resistència | Repressió:
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats:
Parti Communiste Français (PCF) (Partit Comunista Francès)
Professions:
Esportistes
Obrers | Peons | Treballadors no qualificats
Anys/mesos de la seva estada a Espanya:
1936- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1937- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1938- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1939
Més informació:
- Obrer, comunista. Va emigrar a França per motius laborals el 1922, repatriant-se el 1925 per complir amb les seves obligacions militars. En aquest període es va unir al moviment juvenil comunista. El 1928 va tornar a França. Exerceix activitat política en el grup de parla italiana del Partit Comunista Francès, amb el pseudònim de René
- Esportista italià de la delegació que havia de participar en les Olimpíades Populars de Barcelona. Allotjat a l'Hotel Eskalduna de la Rambla, ja el 18 de juliol va ser advertit per membres de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) d'un cop d'estat militar imminent. Això li permet estar al carrer l'endemà amb les milícies catalanes
- Després va formar part del primer contingent d'antifeixistes que va participar en la lluita al carrer a la capital catalana el 19 de juliol de 1936, juntament amb el seu company Andrè Jaccod
- Posteriorment es va enrolar a la Bateria Gramsci de l'artilleria internacional
- Ferit durant un atac aeri a principis de 1937, va ser considerat inapte i obligat a tornar a França
- El 2 de maig de 1940 va ser detingut a Bardonecchia (Torí). Traslladat a Vercelli i interrogat, nega haver participat en la guerra civil espanyola i per manca de proves concretes, no és empresonat
- De retorn a la zona de Biella, va reprendre la seva activitat política. Després del 8 de setembre de 1943 va ser un dels primers organitzadors dels partisans italians