Entre finals de 1937 i principis de 1938, l’escola dels Salesians va esdevenir l’Hospital militar núm.14. Des de l’abril de 1938 i fins al gener de 1939, s’anomenaria Clínica Quirúrgica núm.7 de l’Exèrcit Popular. Era un hospital destinat als soldats internacionals, un dels més avançats de l’època, especialitzat en traumatologia. La majoria del seu personal –un centenar- era estranger. Al ser dirigit per nord-americans, era conegut com l’“Hospital dels Lincolns”.
La ubicació de l’hospital a l’imponent edifici dels Salesians va ser escollida pel búlgar Constantin Mitchoff. Un cop a la terrassa, s’entrava a l’edifici per l’església, que s’utilitzava com a sala de recepció de ferits i de triatge. Després, els soldats ferits es distribuïen per les aules que vorejaven els dos patis interiors de l’edifici, a banda i banda de l’església. Tenia capacitat per albergar 800 llits repartits entre les aules contínues als patis i algunes del primer pis. Al semisoterrani hi havia la cuina i el magatzem. A la planta baixa -la de la terrassa superior- hi havia, a part de les aules que eren utilitzades com a habitacions: el menjador, la farmàcia, l’administració, el laboratori, el tanatori (sota l’escala) i els quiròfans de cirurgia i radiologia.
En aquest centre sanitari hi treballaven un centenar de doctors estrangers, dels quals cal destacar: el nord-americà Sidney Vogel (segon director de l’hospital), el britànic Alexander Tudor Hart (una eminència en traumatologia), el nord-americà Leo Eloesser (especialista en cirurgia, mundialment reconegut), el matrimoni francès-austríac format per Alfred Brauner i Françoise “Fritzi” Brauner (especialistes en psicologia i en cirurgia respectivament), el matrimoni alemany-txec format per Karl i Rosa Coutelle, el Dr. alemany Walter Blank (especialista en traumatologia) i el Dr. hongarès John Kiszely. Una trentena d’infermeres titulades vingudes de diversos països els ajudaven. Les més nombroses i competents eren les anglosaxones: angleses, nord-americanes, australianes i neozelandeses. Entre la trentena d’infermeres n’hi havia algunes d’espanyoles.
S’ha identificat un total de 108 persones de 23 nacionalitats diferents que, en un moment o altre, treballaren a l’hospital dels Salesians com a personal sanitari. Tots ells foren evacuats de Mataró el 8 de gener de 1939. Aquells ferits que estaven convalescents, van ser traslladats a l’Hospital Internacional de S’Agaró i d’allà foren repatriats.
El personal sanitari de l’hospital internacional va atendre soldats ferits d’un total de 35 nacionalitats. Només una cinquantena d’interbrigadistes moriren lluny de casa seva, a Mataró, i foren inhumats al Cementiri dels Caputxins.