Els ferits eren evacuats primer als hospitals de repòs, situats a la mateixa zona de les operacions militars i més tard, a la rereguarda, als centres de Convalescència i Reeducació. Aquests centres estaven situats lluny del front i gairebé tots ells a les províncies d'Albacete, Múrcia, Alacant, València i Castelló, tot i que n'existien alguns més en altres províncies.Es destinaven no sols a curar als soldats ferits, sinó també als malalts convalescents d'altres malalties més corrents de l'època com la tuberculosi, les malalties venèries o les mentals.Les Cases de Convalescència estaven situades en llocs amb bon clima i un ambient de tranquil·litat. 

El més important fou el Centre Jan Amos Komensky, però també podem destacar:

• Casa de Repòs de Dénia, amb 300 llits. Els serveis suecs-noruecs hi tenien un asil per nens
• Centre de Dénia
• Centre d'Oriola, amb 300 llits
• Centre de Benicàssim, amb un departament amb 500 llits per a convalescents, organitzat per la Dra. Ivonne Robert
• Centre d'Utiel, a València
• Sanatori Antituberculós de Beniaján, a Múrcia
• Casa de Repòs General Luckacs, dirigida pel Dr. Zeyers