Esquerra
Àlies del brigadista: 
FORURIA, Juan
FORURIA ARRIZABALAGA, Jon
FORURIA, John
País de naixement/procedència: 
Argentina
Espanya
Lloc de naixement: 
Ereño (Viscaia)
Data de naixement: 
11/04/1909
Lloc de defunció: 
Estats Units
Data de defunció: 
2002
Dreta

FORURIA ARRIZABALAGA, Juan

Home

Pestanyes

Dades del brigadista
Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.: 
Argentins
Espanyols
Base i altres aspectes de l’enquadrament militar: 
Batalles | Escenaris bèl·lics: 
Anys/mesos de la seva estada a Espanya: 
    • G
    • F
    • M
    • A
    • M
    • J
    • J
    • A
    • S
    • O
    • N
    • D
  • 1936
    • Juliol
    • Agost
    • Setembre
    • Octubre
    • Novembre
    • Desembre
  • 1937
    • Gener
    • Febrer
    • Març
    • Abril
    • Maig
    • Juny
    • Juliol
    • Agost
    • Setembre
    • Octubre
    • Novembre
    • Desembre
  • 1938
    • Gener
    • Febrer
    • Març
    • Abril
    • Maig
    • Juny
    • Juliol
    • Agost
    • Setembre
    • Octubre
    • Novembre
    • Desembre
  • 1939
    • Gener
    • Febrer
    • Març
Més informació: 
  • Va néixer al País Basc i emigrà a l'Argentina el 1925.
  • Amb 27 anys va venir a Espanya per combatre.
  • Consta com a afiliat al PVN (Partido Nacionalista Vasco).
  • Tinent del 62º Batalló Ariztimuño, Companyia Azkatuta, va tenir una actuació destacada a les batalles de Villareal i Santoña.
  • Després va ser enllaç de l'Estat Major a Astúries.
  • Al caure el Front del Nord va intentar escapar en un vaixell carboner amb altres soldats i oficials però van ser fets presoners.
  • Li van fer un Consell de Guerra i va ser sentenciat a 30 anys de presó, reduida a 15 anys.
  • Ingressat al Penal Castillo de San Cristóbal, a Pamplona. 
  • També estigué empresonat a la presó de Larrinaga, Escolapis (ambdues a Bilbao) i a la presó de Ferrol.
  • Al sortir de la presó  va decidir marxar als Estats Units, l'any 1950,  allà es va canviar el nom per John i va obtenir la nacionalitat nordamericana.
  • Es va establir a la Vall de Santa Clara (California) i va seguir lluitant pels drets civils dels afroamericans.
Fonts documentals