Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.:
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals:
Batalles | Escenaris bèl·lics:
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats:
Komunisticka Partija Jugoslavije (KPJ) (Partit Comunista de Iugoslàvia)
Professions:
Militars | Policies
Pintors
Anys/mesos de la seva estada a Espanya:
1936- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1937- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1938- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
1939
Més informació:
- Fill d'una família de pagesos croats molt pobre, amb set fills, Dujo va poder assistir a l'escola primària del seu poble fins els 12 anys. Després se'n anar a Split aprendre l'ofici de pintor de cases.
- Davant de la difícil situació en que vivia al seu país natal, l'estiu del 1936 va marxar per defensar la República Espanyola a bord d'un vaixell destinat a Alacant amb sis voluntàris més. Entre ells hi havia Mirko Radačić (1916 - 1936), que va ser aprenent amb ell, però malauradament no va sobreviure al bateig de foc. Segons la seva pròpia bibliografia, escrita per ell l'any 1949, va arribar a Alacant el 27 de juliol del 1936, on s'incorporà al 5è Regiment abans de la creació oficila de les Brigades Internacionals (tot i que la seva patició de registre militar data el juliol del 1937). Formar part del batalló Thalmann de la XI Brigada.
- Va ser ferit el 30 de novembre del 1936 mentres lluitava al front de Casa de Campo de Madrid. Després de la seva reincorporació, va unir-se a la unitat d'artilleria. Al juliol del 37 va ascendir a caporal. Participar a l'ofensiva de Brunete dins de la bateria Kolarov, la qual va ser traslladada l'agost de 1937 al front de Còrdova fins a la desmobilització dels voluntaris estrangers l'octubre de 1938.
- Com a molts altres, durant la Retiirada va agafar les armes i va ser internat a Saint-Cyprien al febrer. Mentres estigué internat a França, va seguir en tot moment les indicacions del Partit Comunista de Iugoslàvia, no com altres compatriotes que van desmoralitzar-se.
- Finalment, tornà a Split el setembre de 1941. Tot i així, la seva lluita continuà amb les forces resistents al règim Nazi: serví al 1r batalló de xoc de Calmata a finals de juny de 1942. Després a la bateria d'artilleria de la 5a brigada montenegrina el generl de 1943 i al 4t exèrcit el 1945. Aquesta unitat va alliberat tot Dalmàcia, desorñes la costa croata al voltant de Rijeka i Istria. Durant aquests anys només va ser ferit dues vegades: l'octubre de 1943 durant l'asslat al monestir d'Ostrog (Montenegro) i el magi de 1944 durant l'atac aeri alemany contra la seu de Tito a Dracar (oest de Bòsnia).
- Quan acabà la guerra, Dujo va continuar formant part de l'Exèrcit Popular de Iugoslàvia (JNA). Va estudiar a l'institut militar de Sarajevo entre el 1946 i 1947, es casà i tingué fills. Va acabar la seva carrera com a coronel.