Múrcia va ser un lloc estratègic per a la creació d'hospitals militars a la rereguarda. A la ciutat es van establir durant la guerra, almenys cinc hospitals de sang. El primer va ser l'Institut Provincial, més tard, el febrer 1937, es va utilitzar l'Hospital militar base al Malecón. L'Hospital de Sang Federica Montseny va ser inaugurat el maig de 1937, i estava ubicat a la Universitat de Múrcia. A més, també hi va haver un Hospital de Sang al Santuario de la Fuensanta i, des d'octubre de 1938, l'Hospital d'Aviación, a la Finca del Pino, a Santo Ángel.

En aquests hospitals es van atendre brigadistes de diferents nacionalitats, ferits especialment a les batalles de Jarama, Brunete i Belchite. Entre els morts hi havia  4 alemanys, 4 austríacs, 2 belgues, 1 danès, 48 espanyols, 3 nordamericans, 18 francesos, 2 anglesos, 1 grec, 6 italians, 1 noruec, 5 polonesos, 1 portuguès, 1 rus, 1 suec, 2 suïssos i 2 iugoslaus. Tots ells van ser enterrats al cementiri municipal de Múrcia, Nuestro Padre Jesús.

El febrer de 1937, l'Ajuntament de Múrcia va aprovar enterrar els brigadistes internacionals a la Plaça de la Pau, una secció fins llavors reservada per als clergues de la catedral murciana. Després de la guerra, es van exhumar les restes de tots els soldats enterrats al panteó, traslladant-los el 23 de desembre de 1939, a les rases 3 i 4 de la zona de Dissidents. El 1989, per iniciativa de l'alcalde de Múrcia, José Méndez, es van desallotjar i traslladar les restes dipositades en aquestes rases a la Zona 2. Segons l'edicte de 1989 es tractava de 122 brigadistes. A la nova tomba de la Zona 2, es va erigir un monument en honor dels brigadistes que mostra els noms dels morts esmentats a l'edicte. Segons les noves dades, no van ser 122, sinó 127, els brigadistes enterrats en aquest cementiri.