L’agost de 1936 va començar a funcionar el Servei Sanitari Internacional, en el sí del Comitè de Coordinació per a l'Ajuda a l’Espanya Republicana. Hi van arribar donatius de tot el món i diversos metges van organitzar l’enviament a Espanya de material sanitari i medicaments. L’octubre de 1936, el doctor francès Pierre Rouqués, després d’establir les bases de la sanitat de les Brigades Internacionals, va organitzar a París la Central Sanitària Internacional. 

Els pioners de l’organització del SSI van ser metges francesos, alemanys, belgues, polonesos, búlgars, nordamericans, escocesos i anglesos. Després hi van prendre part els metges de totes les nacions, amb la col·laboració dels sindicats i dels comitès d’Ajuda al Poble espanyol, que van anar sorgint en tots els continents, organitzats a través de la CSI. Les Brigades Internacionals també van comptar amb la Prefectura de Sanitat de València, dependent del Ministeri de la Guerra. Aquesta ajuda va ser molt important perquè una gran part del personal del SSI era espanyol. 

Al principi, el Servei de Sanitat estava integrat per sis metges, dels quals només un tenia experiència de guerra. Però a mesura que el nombre de voluntaris augmentava, també creixia el nombre de metges. Hi van ingressar en el Servei estudiants, principiants o autèntiques eminències. Van arribar de França els cirurgians Catalette, Cahin, Chrétien i Coudère; d’Anglaterra, els doctors Jolly i Hart; de Iugoslàvia, el doctor Theodor Balk; de Bèlgica, el doctor Marteaux; de Bulgària, el doctor Grossev; de Txecoslovàquia, el doctor Bedrich Ksich; d’Àustria, Fritz Jensen.

Es va muntar un hospital a Hellín, a uns 50 quilòmetres d’Albacete; després un altre a Múrcia, anomenat “La Pasionaria”. Més tard en van sorgir d’altres a Albacete, Oriola, València, Madrid, Barcelona i diversos indrets de la costa catalana, destacant el de S’Agaró, regentat per Braina Wess.