Hospital de València | Hospital Provincial de València

L’Hospital Provincial va ser el gran centre hospitari públic de València des de la seua fundació el 1512 fins a començament de la dècada dels 60 del segle passat. En un primer moment va tenir una adscripció municipal, però a mitjan segle XIX va passar a dependre de la Diputació Provincial de València i es va convertir en l’hospital de referència per a tota la província. Durant la Guerra Civil espanyola, va tenir una importància cabdal atès que quan va esclatar la contesa era l’únic centre públic de gran envergadura de la ciutat. 
Al començament de la guerra, l’Hospital Provincial patia diverses deficiències, especialment referides a la falta de material i de personal. L’extraordinari augment d’ingressos de malalts i ferits va suposar la necessitat de més personal, de més material quirúrgic, de més productes farmaceùtics, etc. El centre sanitari va assumir des de ben aviat funcions militars.
Durant l’any 1937 la plantilla de metges va haver de readaptar-se per a fer front a les necessitats assistencials derivades d’una situació de guerra consolidada.  Va ser la infraestructura sanitària de major capacitat i es va convertir en centre receptor de ferits i malalts de tot un seguit d’hospitals. A fi d’evitar el col.lapse, també va haver de derivar malalts i ferits a altres centres sanitaris. L’establiment provincial es va convertir en un gran centre distribuïdor de ferits i malalts.
Des de començaments del 1938 va tenir lloc una gran militarització de l’hospital que va fer que la Sanitat Militar considerés gran part del centre sanitari com una clínica militar més de les que van proliferar durant aquesta època per tota la ciutat. La ”Clínica Militar de l’Hospital Provincial” tenia una capacitat d’entre 500 i 600 llits, el mateix nombre de llits que durant l’any 37 havia reservat per a ferits i malalts de guerra. La funció militar va suposar molts problemes pel centre sanitari ja que l’increment d’activitat sanitària va comportar la davallada de la qualitat assistencial. 
Malgrat les deficiències que arrossegava i l’elevada incidència que la Guerra Civil va tenir en el funcionament de l'hospital, cal destacar que durant el temps que va durar la contesa, també va haver-hi diverses iniciatives a fi de millorar l’assistència que s’hi dispensava.

 

 

 

 

 

 

Brigadistes per enquadrament

Total de brigadistes relacionats: 211
ACKERMANN, Édouard
AGUILA IGLESIAS, Gaspar
ALONSO CASTELLO, Enrique
AUTIÉ, Renaud
BAKERMAN, Bertram
BAKERMANN, Bertran
BARTHE, Louis
BELLÓN, Jan
BELLUT, Alexandre
BERTELLA, Adriano
BORIS, Paweł
BOURGERY, Maurice
BREGEVIN, Marcel
BRUZZICHESI, Ave
CAPELLE, Fernand
CAPIN, Michel
CARELLI, Giuseppe
CARPIO, Vincent
CHIESA, Oberdam
CHIESI, Galliano
CONIGLIARO, Antonio
COVADIAS, Christos
CRESPI, Roberto
DARTON, Patience
DEMOEY, Chaley
DUPONFY, Henri
DUVALLE, Pierre
ESCULET, Joseph
ESPINOR, Lucas
FARINA, Emanuele
FREED, Harry
FRENZEL, Adolf
FULMINI, Federico
GABISON, Roger
GEGGAN, Ottorino
GIANNETTO, Giuseppe
GIUNTINI, Mario
GOLAND, Philip P.
HOLMAN G., Portia
ICELAND, Benjamin Isaac
KIENBERGER, Wilhelm
KLATTISCHER
KRISPIEN, , Ludwig
KUERTA PEREZ, Juan
LEGROS, Gabrielle Marie
LEODOLTER, Hermann
LEVIN, August
LONDON, Lise
LORITO, Angelo
MARQUES ALBINO, John
MARTIN, Georges Louis
MARTÍNEZ LÓPEZ, Carlos
MYLLYKANGAS, Arvi
NIEβEN, Hans
OCHS, Louis
OUCH, Carb
PAIGNAT, Albert
PASQUET, René Alexandre
PAZIA, Louis
PEL, Maurice
PERA, Justin
PÉREZ LECHÓ, José
PERIS JULIA, Miguel
PETEX, Michel
PETIT, Pierre
PFEIFFER, Oskar
PHILIBORD, Paul
PHILIPPET, André
PINTO DE LA SOTA, Ignacio
POLO SANS, Calisto
PRECE, Joan
PREYS, Jules
PRIETO MARÍA, Andrés
PRZEPNIW, Ludwig
PTUSCHENKO, Victor
PULVER, Arnold
QUESADA CORTÉS, Serafín
QUINTIN, Pierre
QUISEL, Lica
RAMELSON, Baruch
RAMÍREZ DE BERGER, José
RAMÓN ARCE, Peregrín
RANCH, Jean
REMINGERT, Robert
RÉMOND, René
RENAUDIN, Hubert
RENAUDIN, Hubert
RÉVECZ, Annamárija
REYEROS GONZÁLEZ, Rafael
RICHARD, Gaston
RICHEY, Walter
RIMBACH, Karl
RINI, Romualdo
RIPAUD, François
ROBERT, Henri
ROBERT, Louis
ROBIN, Georges
RODRIGUEZ RODRIGUEZ, Antonio
ROHNER, Adolf
ROSENTHAL, Maurice
ROSIK, Ludovic
ROSMAN, Franz [Iugoslàvia]
ROSSI, Emil
ROST, Theodor
ROUSSOT, Marcel
ROZANSKI, Szolem
RUDOLFF, Charles
RUIZ PALMA, Sebastián
RÜLIRL, Solaim
SADOWSKI, Anton
SANSDIN, André
SANSINO, Abraham
SANTER, Albert
SANZEAU, Gabriel Luis
SARAZ, Jean
SCALERA, Michelangelo
SCARAVANOTI, David
SCARPELLO, Charles A.
SCHEREIDER, Paul
SECARANTE, Danil
SECRETA, Marrins
SEFERIEN, Yervant
SEFORGERT, Marcel
SEMCIDE, Emile
SENN, Adolf
SENOVAD, Guberino
SEQUENS, Karl
SERRANO ZAPARDIER, Santiago
SEULET, Joseph
SHALIGANOV, S.V.
SHEZ, Robert
SHNERGORS, Turris
SICARD, Camile
SIEVERT, Charles
SILMITRI OKERT, Heinrich
SLOMOWITZ
SMITH, James
SOHA, Gustav
SOMERS, François
SONNMECHEIZ, Henry
SORECHT, Lucien
SORSANA, Auguste
SPANIER, Theodore
SPILMAN, Sam
SPONHEIMER, Heinrich
SPRIEWALD, Karl
SRESUY, Arry
STANK, Otto
STANZANI, Ildo
STCHWARTZ, Uri
STEGMAR, Frant
STRANIETEZ, Ineple
SUDON, Willy
SULIDES, Zelenreky
SURATKO, Bernard
SZAR, Anolio
SZEFEROWIEZ, Karol
SZÑER, Michel
TAURINYÀ, Pauline
TELATKO, Adolf
TILLIÉ, Alphonse
TILLIENT, Fernand
TORNERO LÓPEZ, Benito
TORRES ARBOLES, Louis
TOURNÉ, Marcel
TOUSON, André
TRELLU, Yves
TRUSSARDI, Giovanni
TULMISSIS, Federico
TURKALJ, Franjo Frank
UNTHANKS
VAKOFF, Paran
VAL RODRÍGUEZ, Demetrio
VALCHOULER, Efrain
VARALLI, Federico
VENAU, Emile
VERDOCHAC, Joseff
VERGARA ALBA, José
VHEUM, Jon
VICENT, Enrique
VICIEDO PÉREZ, Sebastián
VIDAL, Miguel
VIDY, Desire
VILLEFRANQUE, Louis
VOBLET, Henri
VOLKOFT, Paul
VOLKOV, Jerse
VON ARX, Willi
VOTCHEK, Joseph
WALTER, Hubert
WARGINES, André
WASLEFF, Alexandre
WASSLEFF, Alexandre
WEIBEL, David
WEIHEL, Danil
WEITSENHOFFER, Max
WILF, Iser
WINAR, Alexander
WINTRINGHAM, Tom R.
WIRMEZ, Jackie
WISNENXSKI
WITK, Nestor
WLACH, Frederic
WOLF, Albert
YAGO, Lucien
YAMANOV, V.A.
YOEQUI, Verner
YVON, Amélia
ZANGRILLI, Giovanni
ZGLACK, Ivan
ZINPIC, Martine