Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.:
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals:
Batalles | Escenaris bèl·lics:
Esdeveniments del segle XX:
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons:
Camp d'Argelers
Camp de Cotlliure
Camp de Gurs
Camp de Vernet
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats:
Komunisticka Partija Jugoslavije (KPJ) (Partit Comunista de Iugoslàvia)
Partido Comunista de España (PCE) (Partit Comunista d'Espanya)
Professions:
Estudiants
Militars | Policies
Anys/mesos de la seva estada a Espanya:
1936- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
Més informació:
- Va néixer en una ciutat del nord d'Eslavònia, prop de la frontera amb Hongria. El seu pare era veterninari. La seva família no eren activites del partiti, però si que tenien sensibilitat d'esquerres. Mitrov va tenir una infància feliç amb els seus germà Vojin i la seva germana Zorica. Degut a la professió del pare, van haver de fer diversos trasllats: Petrinje (sud de Zagreb); Banja Luka (Bòsnia); Gevgelija (Macedònia) i Bački Petrovac (Vojvodina). Tenia molt d'interés per la vida social i l'esport, especialment sent porter, el 1934 va unir-se al Secours rogue i l'any següent al Club dels Acadèmics, una associació cultural, i la Lliga de joventuts del Partit Comunista de Iugoslàvia (SKOJ). Estava molt implicat en aquesta última, sobretot per que va a la organització de la campanya de boicot als Jocs Olimpics de Berlín. Durant una manifestació el 15 de juny de 1936, que va convertir-se en un enfrontament policial, va ser detingut durant 10 dies, després a Gevgelija on estava treballant el seu pare.
- Gràcies a un visat autoritzat per anar a Grècia a jugar un partit amb el seu equip de fútbol, va poder anar cap a Espanya. Primer va anar a Atenes, després a Sofia i després a Bucarest. Va quedar-se un temps a Vienta (important centre d'activitats del KPJ a l'exili), finalment va arribar a França i al 5 de gener del 1947 arribava a Espanya.
- Va ser destinat al Batalló Thälmann de la XI Brigada com a comandat de secció. La ser ferit dues vegades: a la batalla de Jarama al febrer i el març a Guadalajara. Després d'estar un temps al Batalló Dombrowski de la XII BI, va incoporar-se al Batalló Đaković de la CL BI. En aquesta va ser ascendit com a comissari polític, però va ser ferit per tercera vegada drant la Batalla de Brunete al juliol, fet que va haver d'abandonar el front a l'octubre per problemes de salut. Després de la recuperació, va dormar part de la secció de iugoslaus del Comissariat de la BI d'Albacete on va participar activament en la propaganda dirigida als voluntaris iugoslaus i als seus compatriotes gràcies al bon domini de les llengües, escrivia rus i castellà i parlava búlgar, txec, alemany i francès. Al gener del 1938 va ser ascendit a comissari polític del servei de salut de la BI a Madrid i a l'agost va retornar al Batalló Đaković de la BI per lluitar al Front de Llevant. Durant els últims mesos de la guerra, Mitrov va demanar als seus companys que agafessin les armes per tal de defensar Barcelona i després protegir la retirada dels soldats i civils cap a la frontera francesa.
- Després de participa a la Retirada, va ser internat al Camp d'Argelès. Va ser un dels 14 executius comunistes que va ser enviat al Camp / Fortalesa de Cotlliure amb l'ojectiu d'aïllar-los de la resta del col·lectiu i poder-los sotmetre a un estricte règim de disciplina. Finalment aquests van anar al Camp de Gurs, tot i això, Mitrov continuava estatn convençut de la seva ideologia. Va ser detingut arran de la revolta del 2 d'abril del 1940, fet que va ser traslladat al Camp de Vernet, però al 1940. A Avinyó va trobar-se amb la seva mare que li va poder donar els diners i la documentació necessària per tal de retornar cap a Iugoslàvia.
- Finalment Mitrov, va poder tornar a casa i fer el servei militar a Debar. Va crear un comitè de soldats i va enfrontar-se a les tropes italianes que envaïen el país el 6 d'abril de 1941. Tot i els esforços, després de la renidció del Reial Exèrcit Iugoslau el 17 d'abril, va escapar del camp de presioners de Tetovo i va aconseguir tornar a Belgrad, ocupada pels alemanys. Després tornà a Banja Luja, on va implicar-se a les organitzacions de lluita armada que anacen contra els ocupants. Finalment el 1942, a Bòsnia, va ser assessinat.
- Slobodan Mitrov es considerat la figura del jove voluntari inflexible per la propaganda del Partit Comunita de Iugoslàvia (KPJ), tant en vida com després de la seva mort. Va ser admès al Partit Comunista d'Espanya (PCE). En la seva biografia escrita el març de 1938 afrimava haver-se llegit els llibres II, III i V del Capital de Marx i els escrits filosòfics de Lenin. Tot i això, cal tenir present que la seva dedicació a la causa i a la lluita contra el feixisme va ser total, així ho demostren les cartes enviades a la seva família: "Estimada mare i altres [...]. La meva vida ja no et pertany ni a tu ni a mi. Pertany a la lluita contra el feixisme. Perquè si no lluitem contra aquest enemic més gran de la humanitat en una terra estrangera, i si no el vencem aquí, arribarà a les nostres porte si al nostre camp, les ciutats i pobles seran destruïts i la gent serà assassinafa al nostre país, dones, nens i gent gran i això no ho hem de permetre [...] El vostre major Danko us estima!".
