• Afiliat el 1931 a la Societat d'Agricultors Socialista. Va acudir a Almeria a sufocar la revolta militar del 21 de juliol de 1936.
• El 20 d'agost de 1936 es va incorporar voluntari a les milícies a Almeria prestant serveis de guàrdia als centres de detenció. Posteriorment, passaria a la 24 Brigada Mixta que es va formar a Jaén, sent enquadrat a la Companyia de Sapadors.
• Va marxar amb la Brigada fins a Ciudad Real i, poc després, al capdavant del Jarama, treballant en les fortificacions d'aquest front.
• Va ser ascendit a sergent el març de 1937 i ferit de bala a l'omòplat el 24 d'abril, sent evacuat a l'hospital de Tarancón (Conca). Va passar per diversos hospitals fins a rebre l'alta el 10 de setembre del 1937.
• Va passar a la base de reserva fins que el van tornar a enquadrar en un batalló. Va participar a Fuentealbilla (Albacete) a primers de gener de 1938 i va ser ascendit a tinent. El van nomenar cap de secció i es va traslladar a Chillón (Ciudad Real).
• El febrer de 1938 el van enquadrar a la 2a Companyia del 515 Batalló de la 129 Brigada Internacional, coneguda com la Brigada de les Quaranta Nacions. Amb aquesta Brigada el van envair a Castuera (Badajoz) el 16 de febrer per intervenir al front d'Extremadura, on va romandre durant una mica més d'un mes, ja que, el 19 de març va marxar al front de Llevant. El 25 de febrer era a Morella (Castelló), d'on es van retirar el 4 d'abril, tot i romandre al front llevantí fins a la finalització de la guerra. Havia ascendit a capità a primers d'octubre del 1938, graduació que va ser confirmada per Cayetano Moya Ocaña qui, a més, va manifestar va arribar a ser proposat per a un ascens a comandant per mèrits de guerra.
• Acabada la guerra, es va presentar a les "noves autoritats" a Utiel (València) el 31 de març de 1939. El van traslladar al camp de presoners de Medinaceli (Sòria) on li van realitzar la fitxa classificatòria i es van sol·licitar informes a les autoritats d'Abla. Aquestes el van qualificar de "destacat marxista", que es va posar a les ordres del Comitè en esclatar el conflicte civil, que va marxar voluntari i que, com tenia la graduació d'oficial, era "perillós" i "tenia mala conducta".
• Fou engarjolat a San Juan de Mozarrifar (Saragossa), i el 17 de juliol de 1940, el traslladaren a la presó del Ingenio (Almeria)
• Va morir a Terrassa, el 21 de març de 1964, després d'haver dut una vida de militància clandestina activa al PSUC, militància que va compartir amb la seva esposa, Celia García López.

Bibliografia:

MARTINEZ GARCIA, Domenèc. Informació diversa sobre Juan Hernández Herrerías. [S.l. : s.n.], 2022.