Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.:
Alemanys
Dones
Jueus
Morts i desapareguts durant la Guerra Civil
No brigadistes
Voluntaris no combatents
Batalles | Escenaris bèl·lics:
Esdeveniments del segle XX:
Congrés d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura (2n : 1937 : Madrid i València)
Professions:
Fotògrafs | Operadors de cinema
Anys/mesos de la seva estada a Espanya:
1936- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
Més informació:
- El setembre de 1934 va conèixer el fotògraf hongarès Endre Ernö Friedmann, que havia treballat a Berlín i d'allà també va emigrar a París. Amb la seva ajuda es va convertir en fotògrafa i va rebre la seva targeta de premsa el febrer de 1936. Tots dos van adoptar els noms artístics Gerta Taro i Robert Capa, sota els quals es van fer famosos més tard. Per encàrrec del diari francès Regards, tots dos van viatjar a Barcelona el 5 d'agost de 1936 i van començar la seva tasca com a cronistes de les batalles defensives de la República espanyola, primer a l'interior i després des dels fronts. Gerta Taro va informar des del Front d'Aragó i l'Ofensiva de Saragossa, des de les batalles prop de Còrdova i Toledo. Va fotografiar escriptors com Anna Seghers, Martin Andersen Nexö, Alexei Tolstoi i Erich Weinert al II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura a València el juliol de 1937. Des d'allà, Gerta Taro va anar directament al front de Guadalajara i va documentar els atacs aeris de la Legió Còndor alemanya. El 25 de juliol de 1937, Gerta Taro es trobava al Front Brunete a la seu de la divisió del mític general Walter, el polonès Karol Swierczewski, quan va tornar a presenciar un atac de la Legió Còndor contra les tropes republicanes. Mentre fotografiava noves agressions, va relliscar de l'estip d'un turisme que transportava els ferits a l'Escorial i va ser atropellada per un tanc. Va ser rescatada immediatament i traslladada a l'hospital de campanya de la 35a divisió britànica. Malgrat les transfusions de sang i les operacions, Gerta Taro va morir la matinada del 26 de juliol de 1937. Dos dies després va ser dipositada a València i enviada fora d'Espanya en una cerimònia de dol oficial. El seu cos va ser traslladat a París, on l'1 d'agost de 1937 va tenir lloc una aclaparadora cerimònia fúnebre amb la participació de nombrosos emigrants, artistes i intel·lectuals. L'enterrament es farà al cementiri de Père Lachaise
