L'Hospital de Moià va estar ubicat al Col·legi de l'Escola Pia, edifici adossat a l’església barroca de Sant Antoni. A partir del juliol del 1936 es convertí successivament en fonda pública, casa per als refugiats, procedents principalment del Nord d’Espanya, i el 8 d’abril de 1938 en hospital de les Brigades Internacionals. Durant els mesos en què va estar actiu, la majoria dels internats van ser brigadistes internacionals pel fet que estava finançat amb diners estrangers i per a l’ajuda exclusiva dels brigadistes. Tothom que hi treballava era també personal qualificat estranger i en poques ocasions s’hi podia veure treballant personal espanyol.
Aquesta institució sanitària estarà contínuament plena de ferits de guerra estrangers. La sala d’operacions quedà instal·lada a la sagristia de l’església de Sant Antoni de Pàdua, al costat del Col·legi. Els oficials mèdics i infermeres auxiliars s’havien instal·lat en cases dels veïns del poble.
El director es deia Zeller i hi treballaven, la seva dona Mercedes, com a infermera, el doctor Bajo i les infermeres Hermmjacharta, polonesa, Lika, Manola i Dora Loberbann. També hi varen treballar Mesterovic Djuna, metge, Anny Edel, dentista, Nilsson Erik Karl, massatgista, i Òscar Soler, infermer.
Es té constància d’alguns dels brigadistes interns reconeguts que varen estar en aquest hospital de Moià i en varen sortir recuperats, com és el cas de l’alemany Otto Schaufelberger. Es calcula que hi varen estar internats prop de 340 brigadistes ingressats de les següents nacionalitats: un canadenc, onze anglesos, cinc holandesos, dotze escandinaus, cinquanta-cinc francesos, cinquanta-un italians, cinquanta-tres alemanys, deu belgues, tres suïssos, set danesos, tres romanesos, trenta-un txecs, trenta-tres polonesos, tretze hongaresos, vint-i-un iugoslaus, catorze búlgars, quatre letons, cinc estonians, un armeni, un grec, tres brasilers, un tangerí i dos algerians.
L’Hospital Militar Internacional de Moià va estar en funcionament fins al mes d’octubre de 1938. Després el col·legi de l’Escola Pia va ser ocupat novament com a instal·lació sanitària per les tropes regulars del Front Popular, convertint-se en Hospital de Sang. Pocs dies abans del 29 de gener de 1939, els sanitaris varen abandonar les instal·lacions sanitàries.
