Brigadistes per procedència, gènere, religió, etc.:
Dones
Francesos
Jueus
Polonesos
Voluntaris no combatents
Columna | Centúria | Milícia:
Base i altres aspectes de l’enquadrament militar:
Esdeveniments del segle XX:
Olimpíades de Barcelona (1936)
Moviments de resistència | Repressió:
Moviments de resistència | Maquis | Oposició al nazisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats:
Solidaridad Internacional Antifascista (SIA) (Solidaritat Internacional Antifeixista)
Professions:
Infermers | Metges | Dentistes
Anys/mesos de la seva estada a Espanya:
1936- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
- Gener
- Febrer
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Agost
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- Desembre
Més informació:
- Jueva nascuda el 12 de maig de 1908 a Dobcza, Polonia, a l’antiga demarcació de Galitzia.
- Va emigrar a França a l’edat de 16 anys, per motius econòmics, on va estudiar Infermeria.
- Amb motiu de l'Olimpíada Popular, va arribar a Barcelona acompanyada pel seu company Pierre Odéon, amb el nom de Pauline Pintschuck.
- Va formar part de la Centúria Erich Mühsam, de la Columna Ascaso, que més tard s’integraria dins la Columna Durruti al front d’Aragó.
- Va ser membre de CEL (Comité pour l’Espagne Libre) que, malgrat la seva joventut, la designà com a directora de la Colònia Ascaso-Durruti de Llançà, creada per acollir infants evacuats de les zones de guerra. Al passar la gestió del suport a la Espanya republicana a mans de SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista) igualment va continuar sent-ne la directora. No era una tasca fàcil, només comptaven amb el suport de 7 treballadores i un mestre per a 300 infants d’entre 4 i 14 anys que van arribar a mantenir i a més, compartien l’avituallament amb els joves refugiats a Llançà de la Granja Escola Sebastian Faure.
- En un article de la SIA del 22 de desembre de 1938, Graciano López, director educatiu de la colònia, va escriure que la colònia Ascaso-Durruti es pot considerar una de les millors institucions d'Espanya i també de fora d'Espanya
- A la Retirada, va continuar fent-se’n càrrec d’aquella mainada a “La Maison Heurese”, a Olèron (costa atlàntica francesa), posteriorment a "Le Foyer des Nôtres", a Cheray, i finalment, els últims nens van ser traslladats l'abril de 1940, per la Comissió Internacional d'Ajuda als Nens Refugiats i acollits a la “Colònia Pax” d'Andernos (Gironda).
- A partir de l’agost de 1940, Paula vivia a París al servei de la família de Jean Roelly, tenint cura dels fills del matrimoni fins el febrer de 1942.
- Durant l’ocupació nazi, va tindre l’habilitat d’amagar la seva identitat d’anarquista i jueva. Va canviar el seu nom pel de Germaine Betz i viva semi-clandestinament alhora que col·laborava amb la Resistència, pertanyia al 14è Regiment de les Forces de l'Interior Francesa.
- Des del 12 de març de 1946 va treballar a la Commission Centrale de l’Enfance a la secció de l’Unión des Juifs por la Resistance et l’Entraide (UJRE) a Saint-Maxime a la Costa Blava, atenent fills d’afusellats i deportats jueus.
- Va adquirir la naturalització francesa el 1948.
- Va emigrar a Tel-Aviv, on va morir.
